Es dia que a Menorca hi havia rius

Com ja havia dit sa previsió des temps i contra tota esperança, ha fet un dia boníssim per anar en bici. Es que s’hagin quedat dins es llit pensant en que plouria s’ho han perdut Decebut

Bé, després d’esperar as bus una estona a 3º (en Xema havia tingut una avaria) pelats de fred, hem partit cap a Ferreries. Per es camí feia aigo-neu i quan hem arribat allà n’hi havia que esteien a punt de deixar-ho fer. Però en minuts ha deixat de fer aquella pluja gelada i ha començat a sortir es sol.

Sa sortida per es Camí Reial, fangós i banyat com mai l’havia vist, ha estat de cavall. Hi ha hagut estirades i hem arribat a s’asfalt ja ben plens de fang.

Allà hem continuat canviat es traçat original gràcies a n’Andreu i an Fel de Ciutadella que han sigut uns guies excel.lents. Tot i que qualque estona mos feien veure (i amb raó) que és molt més pràctic "qui obre tanca" que lo que feim noltros. Però estic segur que no ha quedat cap barrera oberta.

Per allà on hem passat és secret d’estat, però entre que es camins són bastant poc freqüents per noltros i sa quantitat d’aigo que hi havia: torrents plens amb corrents i renou d’aigo com per aquí no sentim mai, sembla que no érem a Menorca.

Per un pas allà on s’havia esfondrat es pont, uns quants valents hem passat amb aigo fins mitja cama. Ets amortiguadors han estat submergits durant es pas i es nostros peus, no te dic … Mentre que uns quants se jugàven es tipo passant per es pont esfondrat per no baixar-se.

Una volta travessada sa carretera general, es fang i es torrents no han aturat, han anat a més.

Es grupet que hem pujat a Santa Àgueda ja anàven un poc cansats de tant puja i baixa, però hem tret forces per pujar a la carrera. Sa baixada, com no podia ser d’altra manera, estat a saco.

Finalment, es grup que ha pujat hem tirat per carretera general que no voliem fer tard a dinar.

Felicitar especialment a dos personatges:

  • N’Extrem, per ser sempre voluntari per tancar barreres i per pujar a Santa Àgueda sense fer peu!
  • En Mondrakero, per acumular altruïstament ell sòl totes ses avaries i fer que ets altres no tinguéssim ni un parxe. Ha fet quasi tota sa ruta amb (atenció!): amortiguador petat, maneta canvi rompuda i, finalment, un pedal de menos! I ha pujat i baixat de Santa Guida amb aquestes condicions. Impressionant.

Ses fotos tenen moltes un contrallum inevitable que fa que no hagin quedat molt bé. Esperem a ets altres fotògrafs a veure si han tingut més sort.

Anuncis

Quant a tiagobtt

Creating computer software since 1987.
Aquesta entrada ha esta publicada en Cròniques de sortides. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s