Xª invasió a Mallorca

Sa Xª invasió a Mallorca amb 31 ciutadellencs, un mercadalenc i tres alaurencs a més des pobre maonés que escriu ha estat com sempre, frenètica. 48 hores donen per a molt, especialment si només en dorms 12 en total. (si no comptam ses becades dins es barco).

Només arribar, mos fan pujar a un autobús totalment decorat de colors blau / grana, que ja va donar ambient.
Quan som a Manacor, sa cosa és dormir a sa pista des poliesportiu sobre uns matalassos que hi ha que anar a cercar cada vespre i tornar a puesto es matí a dos pisos més amunt. Es matalassos són de molles i pesen lo seu.

Sa diana, mitja hora abans de lo dit (6:00) i partir a pas manacorí a les 7:30. Com que as principi sa cosa era plana, ja gent no dosificava. Només començar, passar per es tubo (veure foto) i atravessar una basa de profunditat insondable. Peus banyats i no duim ni 2 km.

Es berenar se retrassa, no se fa as punt previst. Duim 38 Km quan mos aturam a berenar.

Comencen ses pujades. No pujam a Sant Salvador, però passam a prop (mitja costa) repetint es traçat de sa MaBTT2004. Però sí pujam as castell de Santueri (370 m.) I baixam. As 75 Km ens aturam a dinar. Davant es restaurant, es rei Andreu se fot una galeta tonta contra una palmera i després de dinar és evacuat a urgències. As final no serà res i demà pedalejarà. Durant es dinar vaig telefonar an Perico. A sa foto surt en Toni xerrant amb ell.

Després de dinar havia que tornar. Sort que se va abreviar algo, perquè sa tornada després des dinarot i es desgast va ser molt dura, especialment per jo. Curiosament dir que en 112 Km no hem hagut de botar cap paret! Només una barrera i esteia oberta Laughing

Després de dutxar-nos, vam anar a sopar. Sa gent no esteia per festes i lliteralment s’adormia damunt sa taula. Just van dur es postres una rebel.lió general va dir que a dormir, que és tard, sense esperar cafè ni copa. Vam apagar es llum sobre les 00:00.

Sis hores i mitja més tard, diana. Sa ruta des diumenge va ser més suau encara que va començar pujant. As punt més alt ets anfitrions van imitar as nostro Perico i van treure una tauleta amb cafè, ron, herbes i lo correspondiente. Va estar molt bé.

Vaig tenir oportunitat de tornar a patejar sa platja de Ca’n Picafort com vaig fer el 2004. Calculau Son Bou x 2,5. Per sort no la van fer tota. Però sí a peu i amb arena per dins ses sabates.

En arribar as tram final, un llarg sprint a la carrera per arribar as restaurant. Aquí no esteia cansat (me trobava molt millor que es primer dia) i vaig còrrer tant com vaig voler. Sort que es cotxos feien ets stops que noltros no feiem … Embarassed

Es restaurant va ser es mateix de l’any passat, amb sa mateixa manguera per es carreró de darrere (aquesta vegada s’aigo no sortia tant freda) i es mateix despiloti de canviar-se en mig des carrer, com ja sap en Jaume

Després de ses celebracions, discursos i sortejos habituals, cap as barco a clapar i aprofitar que han obert es port de Ciutadella que havia estat tancat per rissaga.

Total: 48 hores que donen per molt. Fins l’any que ve! qui vulgui apuntar-se, ja ho sab. Cada any, segon cap de setmana de maig.

Anuncis

Quant a tiagobtt

Creating computer software since 1987.
Aquesta entrada ha esta publicada en Cròniques de sortides. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s