75 Km amb sa Yeti 575

Com que tenc s’amortiguador de sa Genius a revisar, i con sempre, va per llarg, se me va ocórrer abusar de s’amistat que ens uneix i demanar-li an Pere Victory si me podia deixar sa seva impecableYeti 575 un parell de dies.
 
Neta i lluent abans de sortir.
 
Amb es nom des propietari.
 
Elegant mascaró de proa
 
Se tracta d’una talla petita, equiparable a sa que duc jo. Per tant, se pot dir que, una volta ajustades ses presions de forquilla, amortiguador i rodes as meu pes i gust, en 100 m. ja me sentia còmodo.
Jo partcularment l’hagués vestida amb components més endureros, ja que va equipada 100% amb Shimano XTR (traducció: car, lleuger, precís i delicat).
 
Com que sa forquilla és pràcticament igual a sa que ja conec, me centraré amb s’amortiguador Fox. No havia provat un propedal des moderns. Funciona millor de lo que m’esperava: en modo lliure és un xiclet que bascula amb cada pedalada, però que té una finura que ho absorveig tot. En modo propedal no contamina pedaleig en absolut si vas assegut. Ara bé, dret … un altre xiclet.
Acostumat a sa genial maneta de tres posicions de sa Genius, enrecordar-se i acotar-se a cercar sa diminuta palanca de s’amortiguador feia que m’oblidés de canviar-ho.
 
Comportament
Aquesta bici és una autèntica cabra. Mai havia pogut escalar, trepar, sortir airós de pujades plenes de códuls en curves tancades, etc amb tanta facilitat. Amb sa meva Scott solec fer sa majoria de vegades sa Trialera de Punta Prima sense fer peu, però requereix molta concentració en alguns trams i més si vas d’un bon pas. Amb aquesta, fent-ho malament i mirant de no pigar cops (que sa bici no és meva!) ho vaig fer amb molta soltura. Per aquí un 10.
A s’hora de baixar no transmet més seguretat que sa meva. També hi ha que dir que darrerament estic molt covard (serà s’edat …) Record que amb sa Genius twenty 2009 de carbono que me va deixar en Fonso (150+150 mm) vaig menjar-me baixades que amb aquestes altres dues simplement no m’atravesc.
Asfalt. No és una bici ràpida. Tampoc és sa millor per pujar al Toro, tot i ser molt lleugera. Aquí surt guanyant sa meva actual Genius MC 40 2007
 
Conclusió
Tenia que provar una Yeti. Amb sa fama i s’acceptació (o moda?) que tenen a Menorca no podia estar de fer-ho. Gràcies an Pere ho he pogut fer, i a més de sa meva talla. És un gran quadre. S’integració amb s’amortiguador és excel.lent, semblen fets un per s’altre. Crec que vestir-la de rally no és lo adequat: Menorca i aquest quadre demanen components d’enduro light com a mínim.
Trepant, negociant trams ratoneros, és simplement perfecte. Ara bé, ho pagues si vols fer una ruta llarga i no tècnica. És divertida, maniobrable i de reaccions nobles. Però si t’agrada baixar segur, te faria falta un angle de direcció més obert (o més dellonses … Picada d'ullet)
 
 
Advertisements

Quant a tiagobtt

Creating computer software since 1987.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s