El transport públic i les bicis

Article publicat as Diari Menorca el 11/08/09
 
Amb l’aparició dissabte passat d’una notícia referent a la peripècia d’un turista intentant viatjar amb la seva bici, he cregut que podria aportar algunes reflexions sobre un tema que conec bé.
 
Partint de la premissa que l’ús de la bicicleta a Menorca tant per part dels residents com dels visitants ha crescut considerablement en els darrers anys, així com els esforços de les administracions en aquest sentit, vaig pensar que poder dur la bici en autobús hauria de ser tant normal com poder dur els esquís en un tren o cremallera dels Pirineus, cosa que sí és possible. Fins i tot el metro de Barcelona permet dur bicis, amb algunes limitacions. 
 
En veure que aquí les coses eren totalment diferents, vaig entrevistar-me juntament amb altres companys amb el conseller de mobilitat, senyor Borràs, i vaig cartejar-me per email amb Transportes Menorca. Tant de l’amable entrevista del conseller com de la ràpida i atenta resposta de l’empresa, vaig deduir, llegint entre línies, l’estat de les coses:
 
  • La concessió actual és fins al 2017. A pesar de les bones paraules, personalment pens que fins aquesta data no cal esperar cap novetat significativa. 
  • Entre molts altres requeriments per normativa, els autobusos han d’estar adaptats al transport de persones amb discapacitats. Açò ja significa una limitació d’espai important en la bodega. 
Jo aquí afegiria que la bici és un objecte voluminós, amb parts punxants i possiblement bruta de grassa i fang. Açò té com a conseqüència que és una molèstia per els equipatges d’altres viatgers i el propi vehicle. Per tant, caldria descartar l’ús de la bodega o la cabina. Sé que les empreses concessionàries i l’administració estan estudiant la solució que hem pogut veure en altres països consistent en un portabicis exterior plegable amb capacitat entre 6 i 8 bicis. Crec que aquesta seria la solució: només cal voluntat. 
 
Cal preguntar-se fins a quin punt s’utilitzaria aquest servei. Aquí van algunes idees: 
  1. Les rutes cicloturístiques del Govern Balear. Menorca en té 6. Mallorca i Eivissa, més de 20 cada una. Al contrari de les altres illes, les de Menorca no són circulars, es a dir: no acaben a on comencen. Cal logística per anar o tornar de les rutes.
  2. El Camí de Cavalls. A part de l’extrema duresa d’alguns trams que la majoria de gent voldrà saltar-se (aquí hi ha tema per un parell d’articles més), el seu traçat perimetral i la seva longitud (+180 Km) també requereixen de logística de transport. 
  3. Les excursions dominicals dels residents. Està bé canviar d’aires i sortir a rodar des d’altres pobles de tant en tant. 
  4. Gent que va a treballar amb bici de bon matí amb la fresca, però que si pogués tornaria en bus els migdia per la calor. O perquè a la tornada plou, per exemple.
  5. Visitants que arriben en avió o barco a un extrem de l’illa però s’allotgen a l’altre (entre molts altres, els participants de la Menorca BTT). 
El transport aeri no està millor: cobren per la bici preus abusius i no donen cap garantia de que arribi sencera. 

Com a excepció a aquest panorama comptam amb la naviera Iscomar que sense càrrec ni cap requisit previ deixa embarcar una bici per passatger. Me consta que cada any transporten centenars de persones amb la seva bici. 
Bones rutes.

Anuncis

Quant a tiagobtt

Creating computer software since 1987.
Aquesta entrada ha esta publicada en Articles publicats a premsa. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s