Sa trialera de Alcaufar-Punta Prima ja és història


Aquests dies l’empresa que tantes alegries ens ha donat obrint-nos pas per el Camí de Cavalls, ha creuat la retxa que separa lo que jo entenc que ha de ser el Camí més famós de Menorca i que dóna tant de nom a l’Illa entre la gent que fa BTT i senderisme, i lo que serà una “vía verde” descafeïnada. Seguretat sí, camí sense personalitat, no.

Quan vaig descobrir el barranc de Biniparratx, fet net per aquesta mateixa gent, el pas per s’Argossam, amb la sortida a la carretera de Canutells feta a la carrera per ser a temps a la BTT, i feta amb tant de gust, el pas per dins la Mola de Fornells, per citar-ne uns pocs, van ser moments feliços. Trobar un camí nou i a més, “guapo” és motiu d’alegria per noltros. I sembla mentida, però encara ara Menorca ens ofereix camins nous de tant en tant.

Però quan la setmana passada vaig veure com està quedant la “meva” trialera, la que més vegades he fet, vaig sentir pena. Durant els darrers quinze anys he utilitzat el tram que va d’Alcaufar a Punta Prima per a entrenar. Hi he passat centenars de vegades. Conec cada pedra, cada escaló, de fet, alguns m’han costat molts intents fins aconseguir fer-los sense fer peu. Altres, m’han costat algun cop al costellam. Puc dir que estim aquestes roques. I tot i haver-hi passat tantes vegades en els dos sentits, mai no s’ha notat el meu pas, la bici de muntanya ben conduïda no erosiona, no arrabassa pedres i més en un tram tant pla i rocós. Aquesta no és una zona especialment fràgil (els experts no la tenen catalogada com a tal) i tal vegada per açò els obrers de l’empresa que “fa” el camí estan arrasant les pedres, rompent les roques i omplint els clots de material, convertint un carrerany que havia estat intacte per temps immemorial en un camí per a passejar.

No estic segur de tenir raó. Tal vegada, és cert que el Camí ha de ser com un passeig urbà, accessible a gent de tota condició. La meva idea de catalogar trams de menor a major dificultat i així donar cabuda a totes les aficions i a la vegada evitar la massificació en els trams més aspres veig que no és la que tenen al Consell Insular. Però no estic sòl: per una banda la gent de Es Darrer Que Tanqui en fa costat i per altra veus del món ecologista també estan recelosos de tota aquesta destrossa innecessària.

Sempre que hem perdut un camí (perquè ens han prohibit el pas o perquè l’han asfaltat), n’hem trobat un altre, aquesta vegada, serà igual, no me resignaré a comprar-me una rígida de XC, vull seguir lluitant contra ses roques, contra es vent i contra sa gent que no ens comprèn.

Anuncis

Quant a tiagobtt

Creating computer software since 1987.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Sa trialera de Alcaufar-Punta Prima ja és història

  1. Antu77 ha dit:

    Doncs jo crec que tens raó: arrabassar amb tot no té cap sentit. El camí de Santiago, per exemple, té també molts indrets que fer amb BBT son ja de per sí, difícils, el que vol dir que més ho són per les persones, però és això, la seva “naturalitat”, la essència de passejar entre la natura intacte el que el fa els camins més genuïns.
    Seria millor posar en els cartells informatius amb quin tipus de camí ens trobarem que no pas “aplanar-ho” tot. Molt millor. Espero que t’escoltin, us escoltin, ens escoltin, i això que jo només vaig a peu.

  2. tiagobtt ha dit:

    Gràcies per el teu comentari i el teu suport, Antu77!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s