TransMenorca èpica

Un ruta èpica com aquesta, necessita d’una bona crònica:

M’he despertat sobre les 5:00 per sa renou de s’aigo. Plovia amb ganes damunt sa taulada. Sona es depertador a les 6:00, me vestesc, si hay que ir se va, i a les 6:20 reb un SMS d’en Xema: aquí no se raja ningú. 6:40 partesc vogant de ca meva, sabent que per arribar as Poliesportiu me queden 6 Km i arribaré xop. A sa sortida érem 8 pirats (avui aquest terme està infrajustificat): Xema, Biel “ese Mallorquín”, Argus, Perico, Natxo, Nardo, José Luís i jo. Es conductor de s’autobús devia flipar … Per sa carretera com més a prop de Ciutadella, més aigo. En arribar as punt de sortida queia un bon xubasco. Al igual que va fer n’Hernán Cortés cremant es barcos per evitar que ningú fes cama de conill, noltros hem deixat anar s’autobús. Havia que tornar sí o sí. I açò hem fet. En arribar dalt es Barranc d’Algendar, hem aturat un moment davall de sa mínima taulada que queda as buer abandonat mentre en Perico, cosa rara, inflava. S’hipotèrmia ja havia aparescut: no havia manera ni de llevar sa vàlvula amb es dits. Sa baixada per es barranc ha estat divertida, per dir-ho així: patinava més a peu que en bici, però sa caiguda era quasi segura, de fet era un torrent i no un camí. Just començàvem a fer es Camí Reial, ens telefona es més BTTero que conec: n’Extrem! :alabando: que amb un altre company de Lô, havia partit per sortir-nos a camí. Ens hem trobat a mig Camí Reial. Hem seguit junts, sempre davall una pluja intensa i constant. En arribar a Ferreries, divisió d’opinions respecte des berenar i cafè. Hem avançat s’aturada prevista as Mercadal as Vimpi de Ferreries. Per suggeriment meu, molts han demanat un trifàsic de Pujol, un autèntic salta-barricadas, que ens anat molt bé per pujar Ruma.
Per es camí de Tramuntana, fent honor as seu nom, carreres i piques fins arribar a Mercadal. Passam d’aturar-nos a fer un altre trifàsic. Veim un termòmetre: 6º, ara entenc es fred. Per Santa Eularieta, he xalat com un nano, total ja anava amb es peus xops, n’Argus ha romput sa cadena. S’aturada m’ha congelat: tremolor i repic de dents. Seguim: camí de Migjorn, Torralba, camí Vell d’Alaior. Ja som a Maó i deixa de ploure. Fem es camí previst: Llucmeçanes, etc. Alguns ens deixen per motius familiars. Sembla que aconseguirem s’objectiu: Punta Prima. Més aturades a inflar (Perico) i en arribar a Sant Lluís, ho veim clar: ja hem aconseguit ses 6 etapes originals i en condicions extremes, per tant, cap as burger des polígon de Sant Lluís a dinar i celebrar-ho. Allà havien acabat es butano de s’estufa, però ja no ve d’aquí. Mos donen una corona a cada un, en Felipe ens ve a visitar i ens fa sa foto. I a casa, a dutxar-se amb aigo calenta! :meaman:


Anuncis

Quant a tiagobtt

Creating computer software since 1987.
Aquesta entrada ha esta publicada en Cròniques de sortides. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s